Tenir feina hauria de ser una garantia d’estabilitat, no una cursa constant per arribar a final de mes. Però avui, les persones treballadores veiem com el sou s’esgota abans d’acabar el mes, l’habitatge s’emporta una gran part dels nostres ingressos i el preu d’allò més bàsic és cada cop més inassolible.
Davant d’aquesta realitat, no ens resignem. L’11 de novembre sortim a defensar unes condicions de vida dignes i un repartiment més just de la riquesa.
Mentre els beneficis empresarials continuen augmentant, els salaris de les persones treballadores no creixen al mateix ritme i no reflecteixen aquesta evolució. Volem recuperar poder adquisitiu, apujar els salaris i desbloquejar la negociació col·lectiva. La feina ha de permetre viure amb dignitat, i poder arribar a final de mes.
L’habitatge és un dret, no un negoci: Hem de fer que especular amb l’habitatge deixi de ser lucratiu, per allunyar els especuladors dels nostres barris. Reclamem mes protecció a les persones llogateres i al petit propietari que no especula.
Les jornades interminables i les hores extres que no es paguen no poden continuar sent habituals. Reclamem reduir la jornada sense perdre salari, començar per les 37,5 hores setmanals i avançar cap a les 32.
Cal prevenir els accidents laborals, reconèixer les malalties professionals, protegir la salut mental i garantir una atenció sanitària pública amb recursos suficients. Estar malalt no pot convertir-se en un motiu de pressió o penalització. A Catalunya aquest any han mort 85 persones treballadores.
No acceptem que les dones continuïn cobrant menys ni que les feines relacionades amb les cures estiguin infravalorades. Defensem una societat més igualitària, on la riquesa es reparteixi millor i la pau i els drets humans siguin una prioritat.
Alcem la veu contra l’extrema dreta, les guerres i qualsevol vulneració dels drets humans. Diem NO a la guerra, NO al genocidi i NO a la carrera armamentística.
_______________________________________________________
L’11N al matí buidarem les empreses, a la tarda omplirem els carrers i el 29N omplirem les urnes per unes noves polítiques públiques d’habitatge i uns salaris dignes.
